Regne de Strathclyde

Teyrnas Ystrad Clut
Regne de Strathclyde

← segle V – segle XI →
El cor del Regne de Strathclyde és la vall del Riu Clyde. La major part de les terres associades amb el regne es mostren sota l'etiqueta Clach nam Breatann (Roca dels Britons).
Informació
Capital	Dumbarton i Govan
Idioma oficial	llengües britòniques, cúmbric, anglès antic, nòrdic antic, gaèlic escocès
Període històric Edat mitjana
Establiment	segle V
Incorporació al Regne d'Escòcia	segle XI
Política
Forma de govern	Monarquia

Strathclyde (lit. "Strath" ('vall') del riu Clyde), originàriament en britònic Ystrad Clud, fou un dels regnes dels britons situat a la part sud de la moderna Escòcia i el nord d'Anglaterra, zona de l'Hen Ogledd. El regne va néixer amb la retirada dels romans i es coneix també amb el nom d'Alt Clut, el nom britònic per a l'antiga capital de la regió, Dumbarton Rock. Els orígens del regne es poden trobar en el poble dels damnonis, esmentat per Claudi Ptolemeu en la seva obra Geographia.

El llenguatge de Strathclyde i el dels britons de les terres veïnes es coneix com a cúmbric, una llengua celta relacionada amb el gal·lès.

L'evidència arqueològica assenyala que gent de Northúmbria s'hi establí a la regió poc abans de l'arribada dels vikings i els nordicogaèlics. Després del saqueig de la capital, Dumbarton Rock, per un exèrcit viking de Dublín l'any 870, es va començar a emprar el nom de Strathclyde, potser pel canvi del centre de poder del regne cap a la ciutat de Govan. També s'hi emprava el nom de Cúmbria fins que, a l'edat mitjana, el territori fou conquerit pel Regne d'Alba, i passà a formar part del Regne d'Escòcia.